No hi ha paraules per descriure el
que sents quan vas pel carrer i algun nen o nena recorda el teu nom i et saluda, simplement per haver passat una estona al seu costat. O quan et pregunten: quan véns a fer
voluntariat?
Crec que aixó és el més interessant
de fer voluntariat a la Biblioteca, ja
que els xiquets i xiquetes et trauen un somriure amb qualsevol cosa que et conten. Poc a poc vas
observant la confiança i el carinyo que t’agafen. En el meu cas és així, i
estic orgullosa de poder participar en aquest projecte.
Als nens has d’escoltar-los i donar-los
importància. Rectificar el que fan malament o no saben. Has d’estar pendent
de tot el que fan o diuen, ja que tenen opinions totalment diferents en molts
d’aspectes.
La meva experiència a la Biblioteca
ha estat molt enriquidora; he aprés a tractar millor als menuts, a cuidar-los quan he trobat algú exclós del grup o que necessita ajut i sobretot amor.
M’agradat ensenyar-los que tots som iguals, siguem com siguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada