dimarts, 14 de març de 2017

FELIÇOS PERQUÈ SÍ!

Els nens són espontanis, diuen el que pensen. La seua forma de raonar té una lògica especial, diferent, però lògica al cap i a la fi.
Aquesta setmana a la biblioteca Trinitari Fabregat els voluntaris de 4t d’ESO fan activitats sobre la Felicitat. El grup format per Jael, Ariadna i Yosara ens expliquen la seua experiència: “Els hem preguntat als xiquets i xiquetes què era per a ells la felicitat. Ens han respost que per a ells la felicitat és estar contents. Nosaltres els hem explicat que per a natros la felicitat era estar amb els amics i la família i gaudir tots plegats i han afegit que per a ells també. Els hem preguntat perquè estaven feliços. Ens han dit que no volien parlar. Que estaven feliços perquè sí!”
Cal algun motiu per a estar feliç?
Els xiquets i xiquetes són feliços pintant, dibuixant, llegint contes, passant una estona amb els voluntaris de l’Institut Sòl-de-Riu.
Ja notem l’escalf del sol de la primavera, poc a poc es va allargant el dia i aquestes hores de llum ens fan estar contents i ser feliços, la vida torna al carrer, es senten els riures dels xiquets jugant, els moixonets comencen a fer els nius...
Doncs siguem feliços perquè sí!
Aquí us deixem les fotos dels emoticonos de cares contentes que han fet:





Una mica de filosofia:
Per al filòsof grec Epicur de Samos (s. IIIaC) la filosofia ens porta a la felicitat perquè ens trau de la ignorància, elimina les pors infundades i ens allunya dels fanatismes i dogmatismes, tots ells causant de la infelicitat.
Segons Epicur, per a ser feliç cal la tranquil·litat de l’esperit (ataràxia) i la salut del cos (absència de dolor, aponia), per aconseguir-ho hem de ser autàrquics, autosuficients i allunyar-nos dels plaers mundans i de la fama que només ens portaran maldecaps.
Aquí us deixo un fragment de la carta d’Epicur a Meneceu:

Epicur a Meneceu, salut.[1]
Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit. Per tant, han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possibles per posseir-la.

Joana Subirats Àlvarez
Professora de Filosofia i
Coordinadora del servei comunitari




[1] Epicur. Carta a Meneceo, de R. Verneaux, Textos dels grans filósofs. Eda Antiga, Herder, Barcelona 1982, p.93-97. FiloXarxa. Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. En línea, disponible a l’adreça:  http://www.pensament.com/filoxarxa/